Els dies més tristos de la meva vida

Uns dels dies més tristos de la meva vida va ser el vint-i-nou d’agost del 2002, quan el meu avi, va acompanyar a la meva àvia, la Dolors Clopés Illa, la mare de la meva mare, a fer-se un xequeo a Barcelona, però quan estàven a l’estació de tren de Granollers, va agafar un atac de cor i es va morir allà mateix. El meu avia va trucar a casa de seguida per dir-nos el que havia passat, i, me mare estava plorant molt, i ens van portar a mi i a tots el meus germans a casa de la mare del meu pare, perquè ells se’n van anar al tanatòri de Granollers, perquè ja l’havien portada cap allà. Al cap d’un o dos dies la van enterrar.

Un dels dies altres més tirstos de la meva vida va ser quan el dia dos d’agost del 2005, en el meu avi, en Joan Valls Pericas, el pare del meu pare, se’l va enportar l’aigua. Ell anava amb el tractor, i volia trabessar una riera per veure si els camps de blat de moro que tenia a l’altre costat d’aquesta riera s’havien fet malbé, perquè estava plovent a bots i barrals. En aquesta riera hi havia un pont, però no es veia perquè baixava molta aigua i a més a més era tèrbola, i com que no hi havia cap pal ni res de res, doncs va passar massa per l’esquerra, va agafar malament i el pont i el tractor se li va tombar. Es va morir perquè es va fer un cop al cap molt fort i perquè va agafar un atac de cor. Llavors, l’aigua se’l va emportar des de Cardedeu, que és on se li va volcar el tractor, fins a la Roca del Vallès. El van trobar al cap de dos dies. L’andemà d’haver passat això, i quan em van dir que encara no l’havien trobat em vaig posar a plorar, i com que vaig tenir que anar a repartir llet amb el meu pare, tothom parlava d’això.
Quan, el dia que se li va volcar el tractor, li van dir a la seva dona, la Magdalena Aguilera Pericas, va agafar una engina de pit i la van tenir que portar corrents a urgències. Ella, quan va saber que l’havien trobat mort, va agafar un atac de cor, perquè tenia l’esperança de que encara estigués viu. Llavors, tots ens pensàvem que ella també se n’aniria, i va estar tres o quatre dies a la UCI. Però, finalement, i per sort, se’n va poguer ensortir.

Doncs aquests van ser els pitjors dies de la meva vida, i els he explicat tots dos, perquè tots van passar a l’agost, però en diferents anys. I no m’agrada celebrar molt el meu eniversari, perquè és el vint-i-dos d’agost, és a dir, el mateix mes de l’any.
I encara que de un faci cinc anys i de l’altre dos, encara és ara que els trobo molt a faltar a tots dos.


Remei Valls Peix
2n ESO A
02-06-08