Uns dels dies més tristos de la meva vida va ser el vint-i-nou d’agost del 2002, quan el meu avi, va acompanyar a la meva àvia, la Dolors Clopés Illa, la mare de la meva mare, a fer-se un xequeo a Barcelona, però quan estàven a l’estació de tren de Granollers, va agafar un atac de cor i es va morir allà mateix. El meu avia va trucar a casa de seguida per dir-nos el que havia passat, i, me mare estava plorant molt, i ens van portar a mi i a tots el meus germans a casa de la mare del meu pare, perquè ells se’n van anar al tanatòri de Granollers, perquè ja l’havien portada cap allà. Al cap d’un o dos dies la van enterrar.
Un dels dies altres més tirstos de la meva vida va ser quan el dia dos d’agost del 2005, en el meu avi, en Joan Valls Pericas, el pare del meu pare, se’l va enportar l’aigua. Ell anava amb el tractor, i volia trabessar una riera per veure si els camps de blat de moro que tenia a l’altre costat d’aquesta riera s’havien fet malbé, perquè estava plovent a bots i barrals. En aquesta riera hi havia un pont, però no es veia perquè baixava molta aigua i a més a més era tèrbola, i com que no hi havia cap pal ni res de res, doncs va passar massa per l’esquerra, va agafar malament i el pont i el tractor se li va tombar. Es va morir perquè es va fer un cop al cap molt fort i perquè va agafar un atac de cor. Llavors, l’aigua se’l va emportar des de Cardedeu, que és on se li va volcar el tractor, fins a la Roca del Vallès. El van trobar al cap de dos dies. L’andemà d’haver passat això, i quan em van dir que encara no l’havien trobat em vaig posar a plorar, i com que vaig tenir que anar a repartir llet amb el meu pare, tothom parlava d’això.
Quan, el dia que se li va volcar el tractor, li van dir a la seva dona, la Magdalena Aguilera Pericas, va agafar una engina de pit i la van tenir que portar corrents a urgències. Ella, quan va saber que l’havien trobat mort, va agafar un atac de cor, perquè tenia l’esperança de que encara estigués viu. Llavors, tots ens pensàvem que ella també se n’aniria, i va estar tres o quatre dies a la UCI. Però, finalement, i per sort, se’n va poguer ensortir.
Doncs aquests van ser els pitjors dies de la meva vida, i els he explicat tots dos, perquè tots van passar a l’agost, però en diferents anys. I no m’agrada celebrar molt el meu eniversari, perquè és el vint-i-dos d’agost, és a dir, el mateix mes de l’any.
I encara que de un faci cinc anys i de l’altre dos, encara és ara que els trobo molt a faltar a tots dos.
Remei Valls Peix
2n ESO A
02-06-08
dilluns, 2 de juny del 2008
Càsting
- L’autor d’aquest llibre és en Jordi Serra i Fabra, que va néixer a Barcelona el 26 de juliol del 1947. És escriptor prolífic, historiador del rock i viatger impertinent. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals el “ Villa de Bilbao” (1975), “L’Ateneo de Sevilla” (1979), “El Gran Angular” (1980, 1982 i 2001), el “Columna Jove” (1993 i 1998), l’”Edebé” (1994) i el Joaquim Ruyra (1996).
Aquest llibre és de Columna Jove. La primera edició, és a dir, que es va fer el setembre del 2007.
- RESUM: La Verònica, era una noia anorèxica, que tenia divuit anys, i , en un càsting es va coneix amb una alta noia, que no era anorèxica, que es deia Esperança, i que tenia dinou anys. A elles dues, com a altra gent, havien passat la primera prova i els hi van dir que ja les trucarien per a la prova definitiva. Elles ja es van començar a preparar, i un dia les van trucar dient-los que la setmana vinent, tenien el càsting. Però no els hi van dir de què era en concret, només els hi van dir que s’havia de saber fer de tot, cantar, ballar, actuar. Llavors, va arribar el dia del càsting, i la Vero i l’Espe hi van anar juntes. Allà es van conèixer amb un noi, que es deia Eugeni, conegut per Geni, i que elles dues no ho sabien, però ell estava esperant que l’Espe vingués, perquè el dia de la primera prova, ell ja se’n va enamorar.
Finalment, quan li tocava sortir a actuar a la Vero, es va desmaiar, i era perquè feia tres o quatre dies que no menjava res perquè deia que estava massa grassa. Llavors, l’Espe i en Geni, tampoc van fer la seva prova, perquè eren amics de la Vero i la volien ajudar. La van portar a casa seva, i de casa seva a un hospital. Tretze mesos després de tot això, l’Espe i en Geni sortien junts i tots tres estaven contents, perquè la Vero aviat sortiria d’allà dins, ja no es veia grassa, estava molt més maca que abans i ja li havia tornat la regla, la qual se li havia retirat.
- Aquest llibre és una novel·la.
- Els personatges principals en són tres: La Verònica, l’Esperança i l’Eugeni.
* La Verònica és una noia que vol ser famosa. És molt atrevida i sempre vol tenir la raó.
* L’Esperança és una noia que té molts sentiments, sempre pensa amb els altres. L’inconvenient que té, i ella ho reconeix, és que no té gaire paciència amb els nens petits.
*L’Eugeni és un noi que li encanta la música, és compositor, i de gran vol tenir tot un grup i tocar en directe als escenaris.
L’argument és interessant, perquè sempre estàs intrigat amb el que passarà a continuació.
El ritme de la narració és molt lent.
En l’ambientació, només explica les coses més importants dels personatges, però explica totes les que fan falta per entendre-ho tot millor.
Jo, recomano aquest llibre, perquè t’ensenya coses que li poden passar a una persona quan és anorèxica, i com se sent ella.
També t’ensenya molt que el més important no és aconseguir fer-te famós, per exemple, sinó que el més important és l’amor i l’amistat, perquè tu pots ser una de les persones més famoses del món i estar molt amargada, i, en canvi, pots ser una persona normal i viure millor que una persona famosa, perquè tens tots els teus amics que t’ajuden i tens molta gent amb qui confiar, i saps que si tu algun dia estàs en problemes, que ells t’ajudaran, i si és al revés, també.
Remei Valls Peix
2n. ESO A
02-06-08
Aquest llibre és de Columna Jove. La primera edició, és a dir, que es va fer el setembre del 2007.
- RESUM: La Verònica, era una noia anorèxica, que tenia divuit anys, i , en un càsting es va coneix amb una alta noia, que no era anorèxica, que es deia Esperança, i que tenia dinou anys. A elles dues, com a altra gent, havien passat la primera prova i els hi van dir que ja les trucarien per a la prova definitiva. Elles ja es van començar a preparar, i un dia les van trucar dient-los que la setmana vinent, tenien el càsting. Però no els hi van dir de què era en concret, només els hi van dir que s’havia de saber fer de tot, cantar, ballar, actuar. Llavors, va arribar el dia del càsting, i la Vero i l’Espe hi van anar juntes. Allà es van conèixer amb un noi, que es deia Eugeni, conegut per Geni, i que elles dues no ho sabien, però ell estava esperant que l’Espe vingués, perquè el dia de la primera prova, ell ja se’n va enamorar.
Finalment, quan li tocava sortir a actuar a la Vero, es va desmaiar, i era perquè feia tres o quatre dies que no menjava res perquè deia que estava massa grassa. Llavors, l’Espe i en Geni, tampoc van fer la seva prova, perquè eren amics de la Vero i la volien ajudar. La van portar a casa seva, i de casa seva a un hospital. Tretze mesos després de tot això, l’Espe i en Geni sortien junts i tots tres estaven contents, perquè la Vero aviat sortiria d’allà dins, ja no es veia grassa, estava molt més maca que abans i ja li havia tornat la regla, la qual se li havia retirat.
- Aquest llibre és una novel·la.
- Els personatges principals en són tres: La Verònica, l’Esperança i l’Eugeni.
* La Verònica és una noia que vol ser famosa. És molt atrevida i sempre vol tenir la raó.
* L’Esperança és una noia que té molts sentiments, sempre pensa amb els altres. L’inconvenient que té, i ella ho reconeix, és que no té gaire paciència amb els nens petits.
*L’Eugeni és un noi que li encanta la música, és compositor, i de gran vol tenir tot un grup i tocar en directe als escenaris.
L’argument és interessant, perquè sempre estàs intrigat amb el que passarà a continuació.
El ritme de la narració és molt lent.
En l’ambientació, només explica les coses més importants dels personatges, però explica totes les que fan falta per entendre-ho tot millor.
Jo, recomano aquest llibre, perquè t’ensenya coses que li poden passar a una persona quan és anorèxica, i com se sent ella.
També t’ensenya molt que el més important no és aconseguir fer-te famós, per exemple, sinó que el més important és l’amor i l’amistat, perquè tu pots ser una de les persones més famoses del món i estar molt amargada, i, en canvi, pots ser una persona normal i viure millor que una persona famosa, perquè tens tots els teus amics que t’ajuden i tens molta gent amb qui confiar, i saps que si tu algun dia estàs en problemes, que ells t’ajudaran, i si és al revés, també.
Remei Valls Peix
2n. ESO A
02-06-08
dimecres, 5 de març del 2008
Els deu passos que s'han de seguir per fer una truita de patates
Pelar les patates.
Tallar les patates.
Posar oli a la paella i encendre els fogons.
Fregir les patates.
Batre els ous que facin falta (depèn de la quantitat de patates que hi heu posat).
Posar sal a les patates i als ous.
Barrejar les patates amb els ous.
Posar-ho tot a la paella.
Quan veieu que la truita ja està feta, gireu-la de cantó perquè es faci dels dos costats.
Apagar els fogons i treure la truita de la paella i posar-la en una plata per servir-la.
Tallar les patates.
Posar oli a la paella i encendre els fogons.
Fregir les patates.
Batre els ous que facin falta (depèn de la quantitat de patates que hi heu posat).
Posar sal a les patates i als ous.
Barrejar les patates amb els ous.
Posar-ho tot a la paella.
Quan veieu que la truita ja està feta, gireu-la de cantó perquè es faci dels dos costats.
Apagar els fogons i treure la truita de la paella i posar-la en una plata per servir-la.
dimarts, 1 de gener del 2008
El trasport privat
Defenso el transport privat perquè és còmode i efectiu. No depens d’horaris ni de massificacions.
Amb el transport privat vas allà on vols i quan vols sense dependre dels horaris fixats i que sempre estan sotmesos a la fluïdesa del trànsit.
Un dels inconvenients del transport privat és l’aparcament. Si s’està de sort es pot estacionar al carrer sense pagar. En ocasions s’ha d’estacionar en zona blava i pagar per poder deixar el vehicle a raó del temps que el tenim aparcat. Com a últim recurs deixarem el nostre vehicle al pàrquing privat i s’haurà d’abonar la quantitat corresponent al temps que hem deixat el nostre vehicle dins del pàrquing.
El transport públic no té el problema d’aparcament perquè té una circulació continua, tant sigui tren com autobús com taxi. En canvi, els usuaris han d'abonar una tarifa establerta per a la seva utilització i no és barat.
Estic a favor del transport privat perquè és més àgil, efectiu, còmode i ràpid. Va bé per poder fer compres personals i per aprofitar el viatge anant o tornant de la feina o de qualsevol altre lloc.
Amb el transport privat vas allà on vols i quan vols sense dependre dels horaris fixats i que sempre estan sotmesos a la fluïdesa del trànsit.
Un dels inconvenients del transport privat és l’aparcament. Si s’està de sort es pot estacionar al carrer sense pagar. En ocasions s’ha d’estacionar en zona blava i pagar per poder deixar el vehicle a raó del temps que el tenim aparcat. Com a últim recurs deixarem el nostre vehicle al pàrquing privat i s’haurà d’abonar la quantitat corresponent al temps que hem deixat el nostre vehicle dins del pàrquing.
El transport públic no té el problema d’aparcament perquè té una circulació continua, tant sigui tren com autobús com taxi. En canvi, els usuaris han d'abonar una tarifa establerta per a la seva utilització i no és barat.
Estic a favor del transport privat perquè és més àgil, efectiu, còmode i ràpid. Va bé per poder fer compres personals i per aprofitar el viatge anant o tornant de la feina o de qualsevol altre lloc.
La Gioconda
La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Hi ha molts llibres que parlen d’aquest quadre, i també revistes, diaris i pel·lícules .
És una de les obres que rep més visitants: més de 20 000 persones diàries.
El seu autor és Leonardo da Vinci. Va néixer en un poble petit d’Itàlia, que es deia de Vinci, l’any 1 452, i va morir l’any 1 519.
Va estudiar pintura, matemàtiques, geometria, perspectiva i totes les ciències de l’observació del medi natural.
I , com a educació complementària, estudià enginyeria i arquitectura.
El dibuix d’aquesta obra és una dona asseguda en una butaca.
La principal característica del quadre són els colors amb què Leonardo da Vici, l’ha pintat, i amb la llum i l’ombra que ha fet el pintor, per donar més sensació de volum.
La Gioconda o Mona Lisa, està exposada en un museu de França , el Museu del Louvre de París; un dels museus més importants del món.
Aquest museu es va inagurar l’any 1 793.
És una de les obres que rep més visitants: més de 20 000 persones diàries.
El seu autor és Leonardo da Vinci. Va néixer en un poble petit d’Itàlia, que es deia de Vinci, l’any 1 452, i va morir l’any 1 519.
Va estudiar pintura, matemàtiques, geometria, perspectiva i totes les ciències de l’observació del medi natural.
I , com a educació complementària, estudià enginyeria i arquitectura.
El dibuix d’aquesta obra és una dona asseguda en una butaca.
La principal característica del quadre són els colors amb què Leonardo da Vici, l’ha pintat, i amb la llum i l’ombra que ha fet el pintor, per donar més sensació de volum.
La Gioconda o Mona Lisa, està exposada en un museu de França , el Museu del Louvre de París; un dels museus més importants del món.
Aquest museu es va inagurar l’any 1 793.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
