diumenge, 18 de novembre del 2007

Els sorolls que sento quan estic a casa meva

Jo visc en una casa de pagès, que està separada del poble, i hi tenim molts animals. Quan surto fora el pati, sento el BUP-BUP dels gossos, perquè senten el BRUMMM dels cotxes que passen per allà.(davant de casa meva).

També, sempre sento el PIU-PIU que fan els ocells; com que s'està tan tranquil!

A mi, em puja la mosca al nas quan continuament se sent el MUUUUUU de les vaques, perquè és l'hora de donar-los menjar, i tenen gana.

Com que tenim vaques, i les munyim, de vegades em deixo la bata per munyir a casa, i haig de tornar a buscar-la; no està gaire lluny, més o menys a uns tres-cents metres de distàcia, i com diuen; qui no té cap, ha de tenir cames.

De vegades, quan corro per casa, m'entrebanco amb un roc i caic al terra, això no em passa quasia mai, però quan em passsa, em quedo vermella com un pebrot, i encara més perquè em faig mal i crido ven fort:
-Ai!
I llavors, tothom em mira.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

La meva àvia és qui em va posar el nom

EL MEU NOM PROPI

Jo em dic Remei, perquè com que tinc una germana bessona, una de les meves àvies ens volia posar el nom a una de nosaltres, (les bessones). A la meva germana li van posar Montserrat, i a mi, l’altra àvia, em va posar Remei, perquè li agradava, és a dir, que el meu nom no ve de ningú de la família.

COM SÓC PSICOLÒGICAMENT

Sóc molt tímida, i quan algú que no conec gaire em pregunta alguna cosa, em quedo com una estàtua.
La meva mare moltes vegades em diu que sóc una burra, amb el sentit de que sóc massa bona.
Sóc tant tranquil·la com l’aigua d’un llac, quan no fa vent, i l’aigua gairebé no es mou.

COM SÓC FÍSICAMENT

M’agrada el color dels meus cabells castanys.
El color dels ulls, (marró fosc), tampoc està malament, però jo sempre he volgut tenir els ulls de color blau.


Remei Valls Peix
2n. ESO A
Anna Mª Ribas
21-9-07
CATALÀ